Els súids són els principals hostes d'aquest ciliat, tot i que rarament també pot parasitar els humans i diverses espècies de primats, i ocasionalment s'ha aïllat de gossos i rates. La infecció es produeix mitjançant la ingestió de quists, de l'interior dels quals s'allibera un trofozoït que s'allotjarà a la mucosa del budell gros, on s'alimenta de midó i bacteris i es multiplica per fisió binària. La seva localització és extracel.lular. La seva presència no sol anar associada a simptomatologia ni lesions, tot i que en algunes ocasions, quan la mucosa està alterada per altres agents patògens, pot proliferar i donar lloc a úlceres.

El trofozoït té forma ovoide o piriforme i dimensions variables (mitjana de 60 x 40 micròmetres, tot i que poden arribar als 300). La seva superfície està recoberta completament per cilis ordenats en fileres. En la part anterior hi tenen una depressió amb forma d'embut anomenada peristoma, en el fons de la qual hi trobem un orifici o citostoma, que realitza les funcions de boca. A l'extrem oposat hi ha el citopigi, amb funcions d'anus. Dins dels protozous podem veure nombrosos vacúols d'alimentació, en els quals té lloc la digestió, i vacúols contràctils, encarregats de mantenir la pressió osmòtica.

Tenen dos nuclis: un macronucli arronyonat i un micronucli que sol situar-se en la concavitat d'aquell. Abans de sortir en la femta, els trofozoïts formen una doble paret quística. Els quists són ovoides o esfèrics i tenen dimensions molt variables (40-60 micròmetres). En el seu interior només són visibles gran quantitat de vacúols d'alimentació. En algunes ocasions, però, poden trobar-se trofozoïts en femta fresca.