Els protozous d'aquest gènere són paràsits intracel.lulars de diversos hostes vertebrats, com els humans, gossos i diversos rosegadors. En ells els paràsits es troben en la forma d'amastigot, dins de macròfags i altres cèl.lules del sistema mononuclear fagocitari allotjades en diversos teixits: moll de l'os, melsa, ganglis limfàtics, pell, fetge, etc. Poden trobar-se esporàdicament en leucòcits en la sang, especialment mononuclears, però en poca quantitat. Es multipliquen per fisió binària.

La transmissió es produeix per la picada d'insectes vectors, concretament del gènere de dípters Phlebotomus. Quan la femella ingereix sang d'un hoste parasitat, els amastigots s'alliberen a l'intestí i es transformen en promastigots, formes amb un flagel lliure que es multipliquen també per fusió binària i migren posteriorment a les glàndules salivals del mosquit, des d'on seran inoculats en un altre hoste susceptible quan el vector torni a alimentar-se. La forma de promastigot també es la forma que apareix en els medis de cultiu del paràsit.

En les preparacions tenyides els amastigots s'observen com estructures esfèriques o ovoides, amb un diàmetre reduït, de 2,5-5 x 1,5-2 micròmetres. En el seu interior són visibles el nucli i el quinetoplast, tot i que en ocasions també s'hi aprecia l'esbós del flagel. Les extensions amb promastigots provenen de cultius. Els promastigots tenen una longitud de 7 a 11 micròmetres i presenten un flagel lliure.