Dues famílies, la dels ixòdids i la dels argàsids, queden incloses dintre de la denominació de paparra (recordem que són àcars de l'ordre Metastigmata). La més important, però, és la dels ixòdids o paparres dures, anomenades així perquè tenen un escut quitinós que recobreix totalment o en part la regió dorsal del animal. Els argàsids o paparres toves no tenen mai escut ni plaques.
IXÒDIDS (paparres dures)
Larves
- Tenen, com totes les larves dels àcars, tres parells de potes
- No tenen porus genital
- L’escut tapa parcialment la regió dorsal
- No tenen plaques espiraculars
Nimfes
- Tenen quatre parells de potes
- No tenen porus genital
- L’escut tapa parcialment la regió dorsal
- Tenen plaques espiraculars
Adults
- Tenen quatre parells de potes
- Tenen porus genital
- Presenten un marcat dimorfisme sexual
- L’escut tapa parcialment la regió dorsal de les femelles i completament la dels mascles
Els gèneres Ixodes i Rhipicephalus, entre altres, pertanyen al grup dels ixòdids o paparres dures
ARGÀSIDS (paparres toves)
Els argàsids o paparres toves es diferencien dels ixòdids per l’absència d'un escut en totes les seves fases. Per altra banda, l’aparell bucal en les nimfes i en els adults no és visible si mirem l’animal des d’una posició dorsal. El dimorfisme sexual és menys marcat que en el grup anterior. La cutícula es troba molt replegada, la qual cosa els permet de fer ingestes de sang molt rápides, ja que no l’han de sintetitzar com en el cas dels ixòdids.