Les diferents espècies d'aquest gènere de nematodes es localitzen al quall de remugants, ja sigui a la superfície de la mucosa en el cas dels adults o bé a l'interior de les glàndules gàstriques en el cas de les larves.

Per regla general, no acostumen a sobrepassar els 14 mm de longitud (les femelles són, això sí, lleugerament més grans que els mascles). En fresc presenten un color marronós característic, la qual cosa, afegida a llur petita grandària, fa difícil d'apreciar-los a ull nu sobre la mucosa del quall. També en mostres fresques és possible d'observar una coloració vermellosa en aquests nematodes, ja que són lleugerament hematòfags (no tant com Haemonchus spp., però).

L'extrem anterior, com és habitual entre els tricostrongílids, és simple. En ocasions és possible observar, per darrera de la boca, i a cada costat del cos, les anomenades papil.les cervicals, sempre molt petites. Pel que fa als mascles, al seu extrem posterior, com en tots els mascles d'estrongílids, trobem una bossa copuladora ben desenvolupada, acompanyada per dues espícules. Les espícules són curtes, ja que en condicions normals no sobresurten de la bossa, però gruixudes i amb dues o tres ramificacions terminals.

L'extrem posterior de les femelles és punxegut i sol presentar, a la punta, un fragment de cutícula anellada. La vulva i l'ovijector estan situats aproximadament a la unió entre el tercer i el quart quarts del cos. La vulva sol disposar d'un plec vulvar evident tot i que discret en comparació a la femella d'Haemonchus. Sovint és possible d'observar els típics ous estrongílids a l'úter. L'úter dels tricostrongílids és amfidèlfic. L'anus és terminal en tots dos sexes, però és més fàcil d'observar en les femelles.