Parasita el budell gros de mamífers. Té l'extrem anterior, molt prim i llarg, introduït parcialment en la mucosa, mentre que l'extrem posterior, més gruixut i curt, és lliure a la llum intestinal. Precisament aquesta diferència de gruix entre els extrems del cos entra en contradicció amb l'etimologia del gènere (si haguéssim de ser exactes etimològicament hauríem de canviar-li el nom pel de Trichocephalus).

Trichuris vulpis parasita els gossos i guineus. Té una longitud compresa entre els 45 i els 75 mm. Hom utilitza sovint la denominació vulgar de nematodes "fuet" (whipworms) per referir-se a aquest gènere.

L'esòfag està format per una llarga successió de cèl.lules glandulars, anomenades esticòcits, que confereixen a l'extrem anterior un aspecte estriat característic. L'esòfag ocupa més de la meitat de la longitud total del cos. En aquesta zona trobem també l'anomenada banda bacil.lar.

A l'extrem posterior del mascle, que està sempre corbat, trobem una llarga espícula, d'uns 9 a 11 mm de longitud, que disposa d'una beina evaginable amb espines en la seva porció proximal. Part d'aquesta espícula sobresurt de la superfície del cos.

En la femella, la vulva està situada a l'inici de la zona més gruixuda del cos. A l'úter trobem uns ous molt característics, amb forma de llimona i no-embrionats.

A més de T. vulpis també tindreu preparacions de T. suis dels porcs. Les dues espècies són molt semblants.